3.1     HISTÒRIA DE LA PUBLICITAT A INTERNET

Es diu que Internet va nèixer al març de 1993 amb l’estrena del navegador Mosaic. Des d’aquell moment els anuncis a Internet sempre han tingut la forma de banner o ròtul publicitari, sorgit a finals de 1994, i a partir d’aleshores ha anat evolucionant tota una infraestructura de publicitat on-line: des de companyies de disseny d’anuncis, de compra d’anuncis, de venda d’anuncis i d’administració d’anuncis.

3.2     AVANTATGES D’ INTERNET RESPECTE ELS MITJANS TRADICIONALS

En la última dècada, els mitjans de comunicació de masses convencionals, televisió, premsa i radio, s’han vist exposats a una gran saturació de missatges publicitaris. Aquesta saturació ha tingut com a conseqüència no només de la baixa eficàcia dels anuncis, sinó també la passivitat dels consumidors davant d’aquests missatges publicitaris. La situació ha portat als anunciants i a les agències de publicitat a replantejar-se noves alternatives i a pujar al tren de les noves tecnologies com Internet, on han trobat una sortida a aquesta saturació de missatges.
Internet, poc a poc, s’ha anat tornant un mitjà de comunicació de masses on la saturació i la passivitat no existeixen de moment. El per què d’Internet com a nou suport publicitari el podem trobar en els avantatges que ofereix a anunciants i consumidors.

Respecte els primers, Internet ofereix a l’anunciant el següent: un fàcil accés a la xarxa a baix cost; l’empresa pot anunciar els seus béns o serveis en un àmbit global, ja que qualsevol persona del món conectada a la xarxa tindrà l’oportunitat de visitar i conèixer els productes que ofereix una determinada companyia d’un altre país i fins i tot contractar els seus béns o serveis.

Aquesta relació directa entre l’anunciant-fabricant i el consumidor elimina la figura de d’intermediari, i fa més ràpides les transaccions entre tots dos. D’aquesta manera, l’anunciant també podrà conèixer de manera més pròxima les característiques del consumidor amb el que s’enfronta, i això l’ajudarà en l’elaboració de futures estratègies en vendes i en comunicació,  ja que Internet és una mitjà de comunicació assentat sobre el model bidireccional de comunicació que ens proporciona informació dels usuaris d’un determinat lloc Web.
A mesura que passi el temps, els usuaris de la xarxa assistiran al desenvolupament de la publicitat dins d’ella, sempre i quan es superin determinades barreres que avui dificulten l’evolució d’aquesta activitat:
- La inexistència d’una legislació de caràcter supranacional que protegeixi i legisli  totes les operacions que tenen cabuda a Internet. Tant des del punt de vista de l’usuari com de l’anunciant.
- Internet segueix sent massa lent, i les infraestructures són encara insuficients i   no abasten a tots els públics.

 

3.3     LA PUBLICITAT DIGITAL

Podem situar el naixement de la Publicitat Digital en el període comprès entre 1995-2001 coincidint amb el naixement de la era d’Internet. A diferència d’altres sistemes publicitaris, el gran avantatge d’Internet es que permet que tot tipus d’empreses (siguin petites, mitjanes o grans) i amb un mateix pressupost publicitari puguin competir per la mateixa quota de mercat i davant la mateixa audiència. Arribats en aquest punt el que ens hem de preguntar és: quin tipus de campanya necessito per dur a terme l’anunci?.

Cada campanya és diferent i cadascuna s’ha de tractar de forma diferent. Principalment treballem sota dos tipus de pagament:

Campanyes CPM (cost per mil impressions):
Són les indicades per obtenir una important i molt ràpida difusió d’un nom, marca o producte. Especialment utilitzada per campanyes de llançament i/o promoció especial. Exemple: Promoció d’una oferta.

Campanyes CPC (cost per clic):
Fent clic s’aconsegueix garantir el tràfic per una determinada web. Amb una campanya intel·ligent es poden segmentar els clics per generar ventes de productes, es a dir, quan l’usuari fa clic sobre l’aplicació publicitària el procés pot estar molt avançat. Exemples: venta de productes, registre d’usuaris, etc.

TIPUS DE PUBLICITAT DIGITAL   

               
El format de publicitat digital més “tradicional” i utilitzat a Internet, des dels orígens de la publicitat digital és l’anunci tipus banner.
Apart del banner, existeixen altres formats de publicitat a Internet com són: els anuncis flotants, els enllaços de text, els banners en html, els desplegables, el vídeo en streaming, els pop-up in o els pop-up out.
Quan parlem de publicitat digital també hauríem de parlar del “Spam”, també conegut com el “correu brossa”. L’spam són bàsicament aquells missatges no sol·licitats, normalment de tipus publicitari, i enviats en quantitats massives que perjudiquen d’alguna manera al receptor. La via més utilitzada és el correu electrònic. Altres tecnologies com internet que han sigut objecte de correu escombraria inclouen grups de notícies usenet, motors de recerca, wikis, foros, blogs, també a travès de popups i tot tipus d’imatges i texts a la web. El correu brossa també pot tenir com a objectiu els telèfons mòbils i els sistemes de missatgeria instantània com per exemple l’Outlook. El correu brossa mitjançant el correu electrònic va nèixer el 5 de març de 1994. Aquest dia una firma d’advocats de Canter and Siegel, publica a Usenet [http://es.wikipedia.org/wiki/Usenet] un missatge d’anunci de la seva firma legal, el qual va facturar a prop  de 10000 dòlars el seu primer dia després de la seva publicació, per casos dels seus amics i lectors a la xarxa. Des de llavors el marketing mitjançant el correu electrònic ha crescut a nivells impensats des de la seva creació.

 

 

 

 

 

A Espanya el correu electrònic no sol·licitat està prohibit per la “Ley de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico (LSSICE)”, publicada al BOE del 12 de juliol del 2002.

Cada cop la interactivitat en la publicitat digital és més abundant. Hem de dir que quan parlem de publicitat digital, també se sol identificar, el que és la publicitat digital i la publicitat digital interactiva, entenent que aquesta no sempre és interactiva. En alguns casos de vegades, i cada cop més, ens basem en la errònia concepció estricta de “digitalització” és igual a “interactivitat”, com si un concepte no es pogués donar sense l’altre. De fet, en la majoria dels casos es dóna la digitalització sense la interactivitat, encara que s’hauria d’integrar definitivament i s’haurien d’assumir les formes de creació de contingut tant a Internet, televisió digital i telefonia mòbil sobretot.

Aquest panorama esdevé en un nou context en el que la publicitat es veurà sèriament transformada donant lloc a la Nova Publicitat Digital (NPD) en el que l’usuari estarà sotmès a una experiència interactiva. Alguns autors limiten el concepte de “novetat” pel fet d’estar a la Xarxa, o com hem dit abans, identifiquen el concepte de publicitat digital amb el de publicitat interactiva. La NPD ha de ser davant de tot, publicitat interactiva, donant per fet que aquesta és digital tant en el context d’Internet com en el de la telefonia mòbil o el de la televisió digital. Una experiència interactiva en l’entorn digital (sigui a Internet, TV digital, telefonia mòbil etc.) és aquella en la que l’usuari desenvolupa una acció de forma lliure amb una o vàries persones i a temps real. Les experiències interactives quan estan ben construïdes i desenvolupades permeten donar un “servei” a l'usuari i s’allunyen de ser un simple contingut inanimat com si estiguéssim parlant encara de mitjans analògics.
Aquesta nova publicitat digital, és la que alguns especialistes creuen que hauria de aplicar-se de cara al futur.

EL FUTUR DE LA PUBLICITAT, EL DIGITAL SIGNAGE

Segons estudis de “CAP Ventures”, Des de l'any 2003, canals tradicionals de publicitat (Televisió, periòdics, i revistes) que ocupen el 80% de la inversió publicitària mundial, estan perdent interès per part dels consumidors. Els consumidors són més sofisticats i senten atracció per sistemes d'anuncis més personals i fets a la seva mesura. La publicitat a Internet és un clar exemple d'aquest canvi, on els anuncis són segmentats i gairebé personalitzats per a cada potencial comprador.
És per aquesta raó que des de fa uns anys ha sorgit amb un gran èxit un nou canal publicitari resultat de la fusió d'Internet i la Televisió per cable: Retail Digital Signage (“RDS”): es defineix com un sistema que permet el va enviar d'anuncis als punts de venda, mitjançant l'ús de pantalles (Lcd, Plasma, Proyectores, Leds etc.) estratègicament instal·lades. Els anuncis són enviats digitalment des d'un centre de control i administració, a través d'Internet. RDS oferix diferents avantatges respecte a altres mitjans publicitaris:

 

 

 

 

 

 

 

 

1 “. RDS elimina l'estafi –lag” el retard entre l'impacte publicitari i el moment quan el consumidor decideix la seva compra. L'impacte publicitari es produïx just abans de decidir que comprar.

2 “. RDS oferix estadístiques entre Inversió publicitària / vendes”. Els “reports” dels RDS permeten relacionar el missatge publicitari amb l'impacte en les vendes, en cada comerç per separat.

3 “. RDS permet canviar els missatges publicitaris en temps real i es pot adaptar la publicitat a canvis de l'entorn del tipus de consumidor. És en un resum un mitjà dinàmic.

4. "RDS obre un canal de comunicació entre CPG / consumidors” Els CPG consumer package goods manufacturers”( fabricadors, majoristes, distribuïdors, importadors, etc.) té l'opció de persuadir als consumidors en el nivell de punt de venda. En resum el RDS és un dels canals de publicitat de nova generació juntament amb Internet de més èxit en tot el món, substituint altres formats publicitaris del segle XX ja antiquats, i poc rendibles.
CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS D’UN BANNER
Un banner és una peça publicitària inclusa dins la pàgina web. Normalment aquestes peces estan creades a partir d’imatges (GIF o JPEG), o d’animacions a partir de tecnologies com el Java, Adobe Shockwave i, fundamentalment amb el Flash. Són dissenyades per a cridar l’atenció, i poder comunicar el missatge desitjat de forma que es faci notar dins la web.
Pràcticament en la totalitat dels casos, el seu objectiu és atraure el tràfic fins al lloc web del anunciant que paga per la seva inclusió. Tot tipus de lloc web és susceptible d’incloure tota classe de banners i altres formats publicitaris, encara que en la majoria dels casos, són els “sites” de major interès o amb grans volums de tràfic els que atrauen les majors inversions dels anunciants.
El format clàssic del banner és horitzontal i mesura 468x60 píxels, encara que existeixen molts altres formats en funció del suport (el lloc web que els acull). De fet, el terme banner s’utilitza per referir-se a tot tipus de formats publicitaris online, encara que en realitat en hi ha de diferents característiques. Entre d’altres:

• Robapàgines:  tenen una grandària de 300x250 píxels, tenen un format .gif, és un gif animat o un .jpg. Com a màxim ha d’ocupar 50 kb.
• Botó: tenen una grandària normalment de 120x60 píxels, tenen un format .gif, és un gif animat o un .jpg. Com a màxim han d’ocupar 40 kb.
• Grata cels o skyscrapper: quan el format és vertical.
• Layer: quan la publicitat apareix sobre impresa en el contingut de la web.
• Panoràmic: els trobem en format .gif, és un gif animat o un .jpg. Amb unes dimensions de 760x100 píxels ocupant com a màxim 50kb. És possible augmentar la grandària de l’altura 20 píxels. Amb aquest format s’aconsegueix cridar l’atenció de l’usuari i, entre d’altres, es utilitzat per el patrocini d’un reportatge.
• Interstitial: per a formats de grans dimensions que apareixen momentàniament abans de la càrrega d’una pàgina.

 

 

 

 

 

 

 

El funcionament del banner és senzill. Cada cop que un usuari accedeix a una pàgina web concreta en la que s’ha previst la inclusió d’un banner, aquest és mostrat. Això és reconegut com a “impressió”. En els formats habituals, quan l’usuari cliqueja sobre del banner, aquest és automàticament dirigit a un altre lloc web, decidit per l’anunciant, la que es coneix com a “click trought”.