Hi ha quatre invents molt importants que han format els medis informatius i, per tant, també la indústria de publicitat (la premsa, la ràdio, la televisió i l'internet).
La premsa va ser el primer mitjà en contenir publicitat. Es difonia la informació escrita en diaris i revistes. En aquest moment és quan es van crear les agències de publicitat.
La publicitat en les revistes és molt selectiva ja que tota revista pertany a certa temàtica i gràcies a això les agències publicitàries orienten la seva publicitat cap a un sector en concret.
La ràdio es va convertir en un mitjà comercial en els anys 20. Per primera vegada, la publicitat es podia escoltar, no només llegir-la. La presència de publicitat comercial es va desenvolupar amb dues fórmules inicials:- Els anuncis repetitius, una publicitat que era criticada per conformar-se amb la simple presència i el recurs fàcil. S'utilitzava per a donar a conèixer productes nous de consum familiar com dentífrics, conserves, cosmètics o refrescs. La majoria d'ells suposava un canvi d'hàbits de manera que es tractava de campanyes de llarga durada.
- Els patrocinis de programes, que tenien més contingut i un to menys estrident. Solien realitzar-los fabricants de sabó, d'automòbils, d’electrodomèstics i d'altres béns similars. Alguns van donar nom, fins i tot, a formats de programes, com és el cas de les “Soap Operes”, serials patrocinats per una marca de sabó.
Desplaçada en rellevància per la televisió, manté un públic que per necessitats concretes o preferències subjectives escolten el mitjà fidelment.
Al arribar la televisió va canviar tot. Encara que la televisió va ser inventada en els anys 20, no es va convertir en un mitjà comercial total fins als anys 50, quan els preus de les televisions van començar a ser assequibles per a la majoria de la població. La publicitat en la premsa i en la radio van passar a estar en un segon pla davant l'impacte audiovisual de la televisió.Retransmetre un anunci per televisió és molt car, fet que fa que els anuncis durin mig minut aproximadament. S'han introduït noves fórmules com el patrocini de programes o recomanació de presentadors (placement). És sense cap mena de dubte el mitjà més poderós.
Segons la franja horària i el tipus de canal, les empreses de marketing posaran un anunci o un altre. Difícilment veurem, per exemple, l’anunci d’una joguina després de l’hora de sopar, simplement perquè en aquella franja horària els nens no miren (o almenys no haurien de mirar)La televisió per cable ha ofert als publicistes tenir coneixement sobre els gustos específics de les persones que estan mirant aquell canal (qui mira la MTV sol ser un jove que li agrada la música, el ESPN és per gent que li agrada l’esport, els canals de cuina són vistos per gent a qui li agrada cuinar, etc.). Aquests canals són una maravella per les empreses de publicitat perquè saben quin tipus de anuncis han de realitzar per què el públic s’identifiqui depenent del canal emissor.
Conformat per les campanyes basades en respostes i interactivitat per part d'usuaris altament focalitzats. Van des de banners, fins a complexes campanyes d'utilitzant marketing viral eines web 2.0 (blogs, comunitats virtuals de fotos i vídeos)
