Web Anaïs

El nostre objecte d'estudi, el banner, és una imatge gràfica interactiva que mitjançant un hipervincle, permet accedir a una direcció URL, una pàgina web preseleccionada per l'anunciant. El banner esdevé el format publicitari més utilitzat a la web i el podem trobar en la majoria de webs de la xarxa.

El banner, de termini i origen Nord-americà ja ha esdevingut un anglicisme adoptat a nivell mundial. La traducció literal significa bandera , pancarta , i vindria a ser la “bandera” que anuncia la web del propietari, sent alhora un vincle directe per accedir a aquesta.

Històricament la bandera, creació datada en el segle XIII, era duta per un monarca o senyor feudal, símbol d'honor. D'aquesta manera es relacionava la bandera amb el propietari o propietaris d'aquesta donant-se a conèixer.

La seva vinculació a la publicitat prové de la denominació de banner a un tipus de capçalera en una pàgina d'un diari a manera d'anunci. En aquest es posa un nom, un lema o una frase que transmeti una ideologia o finalitat.

Així doncs si seguim la “bandera” podrem saber a qui pertany o més coses sobre l'autor del banner i la seva pàgina web, com amb la bandera d'un vaixell podem saber de quin país pertany i a que es dedica, i amb els dos casos dependrà de nosaltres conèixer o no més informació sobre el seu propietari accedint a la pàgina web.

• 1995 apareixen les Websides i els banners amb l'objectiu de tenir presencia a la xarxa mitjançant petites balles publicitàries.

• Finals de 1995 – principi de 1996 apareixen les primeres animacions i patrocinis a la xarxa.

• A mitjans de 1996 es comença a innovar en la tarificació de la publicació dels banners. Es passa de pagar per visitant a pagar per el nombre de click-through (accedir al hipervincle del banner a través de fer click amb el ratolí).

• Mitjans de 1997 augment de l'experimentació en els formats audiovisuals aplicats a Internet, el vídeo com a principal mitjançant el streamingvideo (transmissió de vídeo mitjançant xarxes informàtiques sense necessitat de la descàrrega d'un arxiu digital), essencialment pel·lícules en miniatura de curta duració.

Però alhora tota la evolució depenia de l'ample de banda del usuari, que limitava l'expansió dels diferents formats del banner que podrien millorar la seva qualitat.

El desenvolupament del ADSL va fer possible aquesta evolució que anteriorment es trobava limitada.

• Al 1998 podríem dir que va ser una fase d'estabilitat, no obstant la inserció del banner a la xarxa va seguir creixent poc a poc. Les primeres empreses en invertir en publicitat van ser i son encara arreu del mon, les informàtiques, més reticents en la promoció dels seus productes via online . La industria alimentaria a Espanya a diferencia d'altres països, també va invertir en aquesta publicitat notòriament.

• Des de mitjans de 2001 fins la data d'avui, el panorama de la nova tecnologia segueix sense establir-se i evolucionant sense precedents. No nomes tenim banners per els marges de les pàgines webs, animats o en vídeo, sinó que ens ponen aparèixer just en mig de la pantalla i tenir moviment per tota aquesta amb imatges i so de molt bona qualitat, necessitant de la nostra interacció per a que canviï per exemple, i han evolucionat de manera original i enginyosa de manera que ens criden l'atenció inevitablement.

El principal objectiu d'un banner és fer publicitat d'una pàgina, empresa o producte. Les webs amb finalitat comercial obtenen beneficis cobrant els seus serveis als usuaris o bé utilitzant la seva audiència per vendre espais en les seves webs als anunciant que utilitzen els banners. Així doncs les empreses utilitzen els banners per comercialitzar la seva marca, producte, etc, pagant perquè les seves “balles publicitàries” apareguin en altres pàgines web.

Per complir els objectius d'un baner aquests han de passar per un anàlisi exhaustiu per a que sigui efectiu:

Ha de crear notorietat i imatge de marca, crear atracció per a que hi accedim (de manera que fins a usuaris que no coneguin de res aquesta marca hi entrin), i fins hi tot fer que l'usuari més tard se'n recordi encara de la marca perquè d'aquesta manera es produeixi expansió i reconeixement.

En conclusió podríem dir que per a que un banner sigui efectiu caldrà que psicològicament l'usuari memoritzi en gran part el banner, que associï l'anunci del banner amb la marca, que tingui una comprensió clara del missatge, i que envers a aquest tingui una actitud positiva (que li agradi).

Alhora de parlar d'objectius a complir per el banner, l'empresa també te una seria d'objectius a complir amb la creació d'aquest banner, que seria la de donar a conèixer els seus serveis o productes, promocionar l'empresa i per últim captar clients.

Un banner a de cridar l'atenció del usuari que a l'hora de crear el banner es volia captar. Així doncs s'haurà de fer un anàlisi del grup o tipus d'usuaris que es volen captar, i fer el banner envers a aquests.

El banner per a que sigui més efectiu necessita un comentari verbal que inciti al receptor a polsar-lo. Aquest missatge sempre lligat amb aquesta captació de l'atenció del usuari.

Aquesta funció serveix per distingir, per exemple si sabem que un text està en català, es tracta de publicitat per a catalans.

Aquesta funció assegura la intel·ligibilitat de l'anunci i presenta diferents finalitats.

· Anclatje: ajuda a identificar l'escena y actua com a nomenclatura que fixa els sentis possibles de la imatge del banner.

· Relleu: el text fa una acció complementaria respecte a l'imatge. El text transfereix un nou significat.

· Identificació: la seva finalitat és unir el text emès a la marca que figura com a protagonista.

Amb Internet sorgeix un nou llenguatge , a més amb els banners la sintetització del llenguatge a de ser màxima. Frases com “Pincha aquí”, “Haz click aquí” o “Gratis” donen més efectivitat a un banner.

L'objectiu d'un banner no sempre és aconseguir que és facin el major nombre de clics possibles sobre ell, si no que és per intentar vendre alguna cosa, si al banner posem “Claudia Schiffer ” i quan entrem veiem que estem venen peces d'ordinador la gent s'empiparà i no ens servirà de res que hagin entrat, per aquesta causa el missatge a de ser vertader i coherent.

El disseny emprat als banners tindria diverses classificacions depenent del format amb que es crea, (la tecnologia de la que es disposa) com seria l'ús del flash, d'HTML o DHTML, java, shockwere...

També es poden classificar segons la forma i en aquets cas tenim opcions casi infinites, però les més usades són per exemple les formes rectangulars, circulars i polièdriques. I també podríem classificar els banners per les seves característiques generals de les quals parlarem més endavant.

L'art a l'hora de crear el disseny d'un banner podríem dir que es subjectiu, però podem seguir uns cànons generals per a que aquest sigui efectiu:

Funció fàtica: que d'imatge capti l'atenció per contactar d'aquesta manera amb l'usuari.

Funció apel·lativa (o conativa): que mitjançant les imatges s'influeixi sobre l'usuari per que compri el producte.

Funció referencial: les imatges representaran el producte i així l'usuari entengui l'anunci.

Funció poètica: les imatges van més enllà de la mera representació i es busca la bellesa de la imatge.

A més a més, els dissenys dels banners sempre han de dur el logotip del anunciant i al ser possible, produir intriga ocultant part del missatge que volem transmetre.

Una de les claus per a què un banner tingui efecte és inventar una frase encomanadissa, d'aquesta manera despertarem l'interès de l'internauta que vegi el banner.

Un banner ha d'estar format per poques paraules i que aquestes informin sobre el que veuràs si fas clic al banner.

Encara que sigui una tècnica antiga, l'ús de les paraules claus en un banner, crea sempre efecte ja que d'aquesta manera podem aconseguir que entri molta gent a la web a través del banner. Per a què aquesta tècnica tingui més efecte encara podem fer que aquestes paraules parpellegin o canviïn de color, a més a més, per a que sigui encara més efectiu hem de buscar que sigui agradable a la vista, els colors més cridaners són el blau, groc i verd.

A l'hora d'anunciar també produeix més eficàcia donar algun benefici al visitant, com per exemple: “¿Necesita ayuda...?”

És molt aconsellable que el banner tingui un link a la pàgina web que s'està anunciant, i també que el propi banner contingui la URL de la web.

Si el banner es publicat sobre un fons blanc, posar el text subratllat del banner fa entendre a l'usuari que és un link, i fa que augmenti la possibilitat de que es faci clic al banner.

Les imatges mostrades al banner han de correspondre amb la informació o productes que es venen de la pàgina que s'està fent publicitat.

Moltes pàgines web tenen el fons blanc i pot generar confusió amb el banner, per això, és recomanable traçar una línea als cantells del banner i que estableixi una divisió entre el fons i el banner.

El pes ideal d'un banner és de 10kb o menys, contra menys pes tingui l'arxiu millor, ja que normalment, els banners apareixen al capdamunt de les pàgines webs i, per tant, són la primera cosa que és carrega de la pàgina web i d'aquesta manera pot captar l'atenció dels visitants immediatament.

Les mesures d'un banner poden variar a cada web, però per intentar que la mesura d'aquests quedi més o menys estandarditzada s'han creat unes mesures universals a Internet que són les més usades a casi tota la web. Algunes d'aquestes mesures són: 88 x 60 píxels, 468 x 60 píxels, 120 x 60 píxels...

La durada habitual d'un banner animat ha de ser de uns 10 segons, s'ha de mostrar tot el contingut del banner en aquest temps. Si ocupa més temps, el banner comença a perdre la seva eficàcia ja que al ser tan llarg fa que el visitant perdi la paciència. El missatge principal es millor posar-lo al final de l'animació, tot i que un banner ha de deixar clar el seu missatge des d'un principi.

Els banners dinàmics causen una probabilitat més alta de que un internauta faci clic al banner que no pas un banner estàtic. El problema és que un banner dinàmic pesa més que un estàtic .

Amb el programa Flash, pots fer banners amb arxius amb qualitat fotogràfica (.jpeg) i aconseguir que el pes de l'arxiu no sigui molt alt, a l'hora de fer un banner sempre s'ha de buscar aquesta relació qualitat-pes.

Els banners avançats, per exemple els interactius, no són sempre la millor opció ja que, hi ha internautes que no saben usar-los i d'aquesta manera es perd la possibilitat de que aquests faci clic al banner i entrin a la web anunciada.

Per a una campanya publicitària s'ha de fer més d'un banner, perquè aquesta sigui productiva, entre 6 o 10, i sobretot, estudiar quins són els banners en els que més es fa clic, per a noves idees publicitàries. Els banners s'han d'anar actualitzant amb freqüència, per a què l'internauta no s'acostumi al banner i perdi l'impressió que causa sobre aquest.

El cost per publicar un anunci a una web pot variar depenent del tipus i la qualitat de la web. El CPM (cost per mil impressions) acostuma a ser entre 18 € i 54 €.

Internet com a mitjà publicitari es caracteritza per ser un dels mitjans més econòmics a l'hora de publicar un anunci.

Les xifres d'inversió en publicitat a Internet van creixent considerablement any rere any, al 1999 va començar arravatar quotes de mercat a altres sectors. Aquesta activitat a crescut tant que fins i tot han sorgit empreses especialitzades en gestionar la inversió a la web.

A Espanya les tres formes més habituals de contractar publicitat online són:

- “webs de marca”, com per exemple: “El Mundo”, “El País”, “ABC”... on no s'ha de dirigir el departament de publicitat i demanar tarifes. Aquestes webs ja incorporen el sistema de publicitat basat en CPM.

- “portals”, com per exemple: “Yahoo”, “Msn”, “Google”... que atrauen a gran quantitat de tràfic no segmentat. Ens hem de posar en contacte amb el departament de publicitat i negociar en quina secció del portal pot ser d'interès el nostre anunci.

- “xarxes publicitàries”, com per exemple: “DoubleClick”, “I-Network”, “24/7 Europe”... ofereixen l'avantatge de poder contractar amb ells la inserció de publicitat a diverses webs sense la necessitat de contactar amb els responsables de cada web.

Bàsicament, el temps per anunciar-se mitjançant banners es fixa d'acord amb diverses modalitats:

Es tracta d'un pagament fixa, calculat en funció del contingut, el prestigi o el públic de la pàgina web.

És el pagament per visitar més d'un nivell de la web de l'anunciant o per omplir un formulari gràcies al banner.

Les possibilitats publicitàries a la web son molt àmplies, a continuació en mostrarem alguns exemples.

És la publicitat més coneguda a Internet, ja que apareix a totes les pàgines de la web. Aquest tipus de publicitat és tant comú perquè es força barat i es veu a simple vista quant s'obre la pàgina web on està situat. Al prémer sobre el banner et remet a la direcció on hi ha més informació sobre el tema o empresa enunciant del banner. Exemple:

també és un espai publicitari, però aquest, és patrocinat per una empresa que només li interessa fer-se veure en aquesta secció de la web i allà queda permanent. D'aquesta manera s'entén que aquell espai és patrocinat i promulgat per l'empresa que contracta el lloc a la pàgina. Si se'n prem l'interior també remet a la pàgina de l'empresa o lloc on hi ha informació sobre el tema. Exemple:

Espai més petit, també més barat, que es troba dintre la secció de la pàgina.

És un cridaner format que trenca amb la monotonia i centre l'atenció dels clients sobre el missatge de l'espai publicitari. Consisteix en una finestra que s'obre automàticament en una altre pàgina, mostrant la publicitat. Aquesta pot aparèixer quant s'entra a la web, durant la navegació i fins i tot quant l'usuari en surt.

Imatges publicitàries que surten quan accedim a una web que té publicitat Pop Up.

També cal destacar que cada pàgina web té la seva pròpia publicitat, ja que totes les empreses es fan publicitat a elles mateixos anunciant ofertes o esdeveniments que faran: exemple: Televisió de Catalunya enuncia la programació perquè la gent ho sàpiga i ho miri. Un altre exemple pot ser Telefònica quant remarca les seves properes ofertes. Cal dir que la majoria de publicitat d'aquest tipus està en format de banner.

Estalvia temps: pot ser quasi automàtic, ja que tarda poc temps a ser creat i “distribuït”. El temps estalviat s'utilitza en altres activitats productives.

Baixos costos i majors beneficis : el cost d'aconseguir nous clients gràcies a aquest tipus de publicitat és una fracció del que costaria a través dels mitjans tradicionals. També s'estalvien els costos d'assessoria.

Una major audiència : pot tenir accés a més clients, ja que arriba a tot el món.

Determinació de necessitats : a través d'Internet és fàcil trobar quines són les necessitats dels clients. Permet tenir més èxit en ajustar els negocis en base al que els clients realment volen pagar en lloc de fer-ho en base al que creuen que volen.

La publicitat a Internet és fàcilment detectada per la competència . Aquest pot estar fàcilment alerta dels possibles canvis d'on s'anuncia l'altre empresa, estudiant així les seves campanyes i podent superar-les ràpidament.

Els banners cansen i molesten als usuaris de les diferents pàgines web, ja que és força pesat anar trobant publicitat constantment. Internet està farcit d'anuncis publicitaris, fins al punt que molts serveis, suposadament gratuïts, com emails, motors de cerca, etc, són pagades pels anunciants, a canvi de què els usuaris vegin constantment els seus banners.

Els banners només van dirigits als usuaris d'Internet, i no totes les persones hi tenen accés, tot i que això està canviant.

Cal dir que els usuaris no són tan fidels a les pàgines web com ho són en d'altres mitjans publicitaris, com emissores de ràdio o canals de televisió, fet que dificulta la tasca de determinar on publicar el banner a Internet.

Tota la publicitat, tant a Internet com a la ràdio o a la premsa, hi és per finançar el mitjà o la pàgina on es troba.

Premsa escrita : la gran diferència entre el banner i la publicitat que s'inclou a la premsa escrita com poden ser els diaris la trobem en que una, es interactiva i pots saber més informació d'allò en aquell precís moment prement el banner, i l'altre és que et dona una informació impresa en un paper que s'hi no està ben explicat o no hi ha prou informació per convèncer el client no és tant útil com el banner, tot i que també hi ha molts anuncis ben fets i el diari encara és un mitjà que arriba a mans de molta gent.

Una altre gran diferència la troben en el fet que un diari o una revista pot arribar a inserir a la publicació una gran quantitat de diferents empreses anunciants. En canvi a la web no n'hi acostuma haver més de dos o tres i no tenen un espai tant limitat. La majoria que trobem penjats a la web són multimèdia, en canvi en una publicació escrita no, lògicament.

Ràdio : La publicitat que s'emet a la ràdio té la característica clau de que només és so i per tant ha d'estar molt ben elaborat ja que l'àudio és l'únic que senten els oients per rebre d'informació de l'anunci.

La única similitud que hi ha entre el banner i l'anunci radiofònic és que els dos poden tenir so, ja que l'anunci d'Internet també en pot portar d'incorporat i a la ràdio és lo únic que hi ha.

Televisió : Pel que fa a la televisió és per on s'emet la publicitat que més s'assembla a la del banner, ja que té imatges i so, (opcional a la web), i la gran diferència és que ha Internet la publicitat no té una feina d'elaboració tant gran com un anunci de televisió que necessita unes idees molt més potents i sobretot que té uns costos molt més grans, tant d'elaboració com d'emissió.

En aquest moment la publicitat més vista és la de la televisió, ja que els telespectadors són més fidels que als usuaris d'Internet. Tot i que això aviat pot canviar pel fet de que cada dia es veu més televisió des d'algunes pàgines web i perquè Internet ja forma part de la vida de molta gent.

La Cartelleria o Senyalització Digital (Digital Signage) és un nou suport de comunicació on el contingut s'emet en una pantalla electrònica o cartell digital (digital sign), que pot ser modificat dinàmicament, remotament i, amb la mentalitat de distribuir missatges a una audiència específica en el lloc i el moment desitjat.

També és una forma de publicitat en el qual el contingut i els missatges es mostren en un pantalla electrònica, que pot ser canviat sense modificar el cartell físic.

El vídeo és un medi excel·lent per a transmetre missatges informatius i publicitaris, ja que és dinàmic, atractiu i directe. El contingut adequat mostrat en una emissió de televisió i en pantalles situades estratègicament, pot fàcilment atraure l'atenció del públic, creant consciència de marca, incrementant la participació del públic i generant noves oportunitats mitjançant la publicitat i el patrocini.

Actualment aquest tipus de sistemes audiovisuals els trobem instal·lats en indrets que hi ha una gran afluència de gent com poden ser els aeroports o els cinemes. En la majoria de casos donen informació del lloc on estan situades les mateixes pantalles (horaris dels vols en un aeroports, les pel·lícules que faran en un cinema, etc), però últimament les empreses que disposen del sistema Digital Signage també les utilitzen per passar banners publicitaris, ja que és una bona font d'ingressos per recuperar la despresa feta a l'instal·la aquest suport audiovisual que de moment encara és molt car.

Per tant tot i que els banners van ser creats per incorporar-se a les pàgines web, ara també es poden utilitzar per fer publicitat en d'altres indrets arribant, d'aquesta manera, a molta més gent.

Segurament, aviat, veurem panells Digital Signage a molts llocs públics però de moment on trobem publicitat a través dels banners és a Internet. Aquest sistema interactiu es creu que evolucionarà molt positivament ja que és la millor manera de poder informar de les notícies d'última hora perquè aquest tipus de pantalles criden l'atenció de la gent que es troba al voltant i per tant també serà un bon sistema per passar-hi publicitat, ja que la gent s'hi fixarà.